L’Harmònica de vidre, és un idiòfon que va ser millorat per Benjamin Franklin, el seu so és semblant al que produeix les copes de vidre amb diferents quantitats d’aigua (a més aigua notes més greus a menys més agut) i en fregar la part superior amb els dits humits amb aigua.
Músics com Mozart, Beethoven o R. Strauss van compondre peces per aquest instrument. Es va dir que qui el tocava embogia (sembla ser que la quantitat de ploma amb que es fabricava el vidre podia fer emmalaltir al músic).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada