Aquí podeu escoltar dues de les audicions de música vocal que hem treballat en el tema del Renaixement . De Tomas Luis de Victoria el motet Ave Maria que podreu seguir amb la partitura i un exemple de música vocal profana el villancico de Juan de la Encina Hoy comamos y bebamos, interpretat per Jordi Savall i el grup Hèsperion XX. Aquesta mateixa peça la podeu escoltar també en una versió per a guitarra, bandúrria i llaüt tenor i contralt, tots ells tocats per Vicente Carrillo.
dilluns, 16 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
LA MÀQUINA D'ESCRIURE (THE TYPEWRITER) I PLINK, PLANK, PLUNK
El compositor americà Leroy Anderson (1908- 1975) va escriure al 1950 l’obra The Typewriter (la màquina d’escriure) on l’instrument solista és una maquina d’escriure. Escoltant aquesta peça ens podem plantejar la pregunta: QUE ÈS UN INSTRUMENT MUSICAL?.
Aquí la podem escoltar en un gag que l’actor Jerry Lewis (Joseph Levitch) (1926) fa a la pel·lícula Who’s Minding the Store? (1963). Lewis va ser, a partir dels anys 50, un dels còmics més famosos del cinema i la televisió americana.
També us deixo una altra adreça per que la sentiu en directe
http://www.youtube.com/watch?v=Y2Ek_LWfstI
I l'obra Plink, Plank, Plunk, del mateix autor, què us sembla que estem escoltant en aquesta peça?
Aquí la podem escoltar en un gag que l’actor Jerry Lewis (Joseph Levitch) (1926) fa a la pel·lícula Who’s Minding the Store? (1963). Lewis va ser, a partir dels anys 50, un dels còmics més famosos del cinema i la televisió americana.
També us deixo una altra adreça per que la sentiu en directe
http://www.youtube.com/watch?v=Y2Ek_LWfstI
I l'obra Plink, Plank, Plunk, del mateix autor, què us sembla que estem escoltant en aquesta peça?
dimecres, 4 de març del 2009
LA MÚSICA AL PERÍODE OTOMÀ.
Dins el Projecte Comenius: L’Europa de les ciutats, els nostres amics d’Izmit (Turquia), ens mostren un període de la música molt important a la història del seu país, el període Otomà. En aquest power point ens expliquen algunes de les característiques de la música dels geníssers, de la música folklòrica i de la música clàssica Otomana. També podem veure alguns instruments tradicionals turcs i escoltar una cançó interpretada pels alumnes de l’Institut Özel Muhsinler Lisesi. (Per poder escoltar la música, un cop s'obri el power, heu d'anar (a dalt de la pàgina) a presentació i marcar: veure presentació).
dimarts, 24 de febrer del 2009
LA BATERIA
Per tots aquells amants del rock aquí teniu una breu lliçó de les parts de la bateria i alguns ritmes que es poden fer per acompanyar les vostres cançons.
I un exemple de maestria amb aquest instrument de Thomas Lang . Hi ha molts més vídeos al YouToube d’aquest músic que val la pena veure i escoltar, des de com fer malabars amb les baquetes fins a utilitzar una cadira de plàstic com bateria. Que ho disfruteu.
I un exemple de maestria amb aquest instrument de Thomas Lang . Hi ha molts més vídeos al YouToube d’aquest músic que val la pena veure i escoltar, des de com fer malabars amb les baquetes fins a utilitzar una cadira de plàstic com bateria. Que ho disfruteu.
dilluns, 16 de febrer del 2009
ESCOLTEM UNA MICA DE MÚSICA MEDIEVAL
Començarem amb un exemple de música vocal religiosa, Ave mundi spes Maria, una peça de cant gregorià que podeu seguir amb el text en llatí.
Ave mundi spes Maria, ave mitis, ave pia, ave plena gratia.
Ave virgo singularis, quć per rubum designaris non passus incendia.
Ave rosa speciosa, ave Jesse virgula: Cujus fructus nostri luctus relaxavit vincula.
Ave cujus viscera contra mortis foedera ediderunt filium.
Ave carens simili, mundo diu flebili reparasti gaudium.
Ave virginum lucerna, per quam fulsit lux superna his quos umbra tenuit.
Ave virgo de qua nasci, et de cujus lacte pasci res cćlorum voluit.
Ave gemma coeli luminarium. Ave Sancti Spiritus sacrarium.
Oh, quam mirabilis, et quam laudabilis hćc est virginitas!
In qua per spiritum facta paraclitum fulsit foecunditas.
Oh, quam sancta, quam serena, quam benigna, quam amoena esse virgo creditur!
Per quam servitus finitur, posta coeli aperitur, et libertas redditur.
Oh, castitatis lilium, tuum precare filium, qui salus est humilium:
Ne nos pro nostro vitio, in flebili judicio subjiciat supplicio.
Sed nos tua sancta prece mundans a peccati fćce collocet in lucis domo.
Amen dicat omnis homo.
Continuarem amb algunes peces de música profana de trobadors. Entrant en aquesta pàgina podreu llegir informació sobre Alfons X el Savi, i a la Galeria d’Instruments veureu imatges dels instruments medievals representats a les Cantigas de Santa Maria.
Al següent bloc podeu trobar audicions d’algunes Cantigas, escolteu Santa Maria Stela do Dia (número 100), segiu-la amb la partitura, segur que la reconeixeu.
Ara escoltem del trobador Rimbaut de Vaqueiras una estampida que provablement es dansava i que es va fer molt famosa. És la kalenda Maia, la seva lletra parla de la necessitat que té l’enamorat de ser correspost per la seva estimada durant els dies de maig. Aquí podeu escoltar la mateixa melodia en diferents versions.
Kalenda maya ni fuehls de faya, ni chans d'auzel ni flors de glaya
non es que'm playa, pros domna guaya,
tro qu'un ysnelh messatgièr aya del vostre belh cors,
que’m retraya plazer novelh qu'amors m'atraya
E jaya e'm traya vas vos, domna veraya, E chaya de playa
'L gelos, anz que'm n'estraya. Ma bel'amia, per Dieu non sia
que ja'l gelos de mon dan ria, que car vendria sa gelosia,
Si aytals dos amantz partia; Qu'ieu ja joiòs mais non seria,
Ni joys ses vos pro no'm tenria;
tal via faria qu'oms ja mais no'm veyria;
Cel dia morria, doman pros, qu'ie'us perdria.
Dòmna grazida, quecs lauz'e crida vòstra valor qu'es abelida,
E qui'us oblida, pauc li val vida, per qu'ie us azor,
Dòmn' eissernida; quar per rencor vos ai chausida
E per melhor, de prètz complida, blandida,S
ervida Gensès qu'Erecs Enida bastida, finida, N'Englès.
Ay l'estampida.
Finalment una peça de Beatriz, Comtessa de Dia una de les troubaritz d'aquesta època, de qui s’ha conservat algunes melodies.
Els organum de la Escola de la Catedral de Notre Damme de París són peces religioses polifòniques. Aquí teniu un exemple. Perotin i Leonin són els seus compositors més coneguts.
Ave mundi spes Maria, ave mitis, ave pia, ave plena gratia.
Ave virgo singularis, quć per rubum designaris non passus incendia.
Ave rosa speciosa, ave Jesse virgula: Cujus fructus nostri luctus relaxavit vincula.
Ave cujus viscera contra mortis foedera ediderunt filium.
Ave carens simili, mundo diu flebili reparasti gaudium.
Ave virginum lucerna, per quam fulsit lux superna his quos umbra tenuit.
Ave virgo de qua nasci, et de cujus lacte pasci res cćlorum voluit.
Ave gemma coeli luminarium. Ave Sancti Spiritus sacrarium.
Oh, quam mirabilis, et quam laudabilis hćc est virginitas!
In qua per spiritum facta paraclitum fulsit foecunditas.
Oh, quam sancta, quam serena, quam benigna, quam amoena esse virgo creditur!
Per quam servitus finitur, posta coeli aperitur, et libertas redditur.
Oh, castitatis lilium, tuum precare filium, qui salus est humilium:
Ne nos pro nostro vitio, in flebili judicio subjiciat supplicio.
Sed nos tua sancta prece mundans a peccati fćce collocet in lucis domo.
Amen dicat omnis homo.
Continuarem amb algunes peces de música profana de trobadors. Entrant en aquesta pàgina podreu llegir informació sobre Alfons X el Savi, i a la Galeria d’Instruments veureu imatges dels instruments medievals representats a les Cantigas de Santa Maria.
Al següent bloc podeu trobar audicions d’algunes Cantigas, escolteu Santa Maria Stela do Dia (número 100), segiu-la amb la partitura, segur que la reconeixeu.
Ara escoltem del trobador Rimbaut de Vaqueiras una estampida que provablement es dansava i que es va fer molt famosa. És la kalenda Maia, la seva lletra parla de la necessitat que té l’enamorat de ser correspost per la seva estimada durant els dies de maig. Aquí podeu escoltar la mateixa melodia en diferents versions.
Kalenda maya ni fuehls de faya, ni chans d'auzel ni flors de glaya
non es que'm playa, pros domna guaya,
tro qu'un ysnelh messatgièr aya del vostre belh cors,
que’m retraya plazer novelh qu'amors m'atraya
E jaya e'm traya vas vos, domna veraya, E chaya de playa
'L gelos, anz que'm n'estraya. Ma bel'amia, per Dieu non sia
que ja'l gelos de mon dan ria, que car vendria sa gelosia,
Si aytals dos amantz partia; Qu'ieu ja joiòs mais non seria,
Ni joys ses vos pro no'm tenria;
tal via faria qu'oms ja mais no'm veyria;
Cel dia morria, doman pros, qu'ie'us perdria.
Dòmna grazida, quecs lauz'e crida vòstra valor qu'es abelida,
E qui'us oblida, pauc li val vida, per qu'ie us azor,
Dòmn' eissernida; quar per rencor vos ai chausida
E per melhor, de prètz complida, blandida,S
ervida Gensès qu'Erecs Enida bastida, finida, N'Englès.
Ay l'estampida.
Finalment una peça de Beatriz, Comtessa de Dia una de les troubaritz d'aquesta època, de qui s’ha conservat algunes melodies.
Els organum de la Escola de la Catedral de Notre Damme de París són peces religioses polifòniques. Aquí teniu un exemple. Perotin i Leonin són els seus compositors més coneguts.
dilluns, 2 de febrer del 2009
ÒPERA A SECUNDÀRIA. "EL PETIT ESCURA-XEMENEIES" de BENJAMIN BRITTEN
Dintre de poc començarem a aprendre les cançons de l’obra de Benjamin Britten, El petit escura-xemeneies.
Aquí un dono una adreça que us pot ajudar a estudiar-les. Podeu trobar les melodies soles, les melodies amb acompanyament i l'acompanyament sol, també estan les partitures .
http://www.xtec.cat/~jalmacel/coral/2009/britten.htm
Aquí un dono una adreça que us pot ajudar a estudiar-les. Podeu trobar les melodies soles, les melodies amb acompanyament i l'acompanyament sol, també estan les partitures .
http://www.xtec.cat/~jalmacel/coral/2009/britten.htm
dilluns, 19 de gener del 2009
DUES CANÇONS DE BRESSOL. ABANS I ARA. PROJECTE COMENIUS: LA EUROPA DE LES CIUTATS
Ja estem al segon curs del Projecte Comenius: L’Europa de les Ciutats i en aquesta segona fase el material que des de música hem portat a Izmit (Turquia), són dos cançons de bressol, una popular i l’altra d’autor. Aquí podeu escoltar la que van interpretar alumnes de primer d’ESO al Concert de Nadal 08, si bé la gravació és posterior.
També podeu veure les fotografies dels alumnes que van participar i imatges de l’escultura que podem trobar decorant la cantonada del Palau de la Música Catalana (1905-08) obra de l’arquitecte Lluís Doménech i Muntaner, que representa a La Cançó popular catalana, obra realitzada per l’escultor Miquel Blay, on podem veure a Sant Jordi, patró de Catalunya, protegint la figura de la cançó popular envoltada per mariners, camperols, vells, nens i tots aquells que canten i mantenen vives les cançons.
Hem escollit dues cançons de bressol perquè les podem trobar a totes les èpoques i cultures i amb el seu ritme per bressolar l’infant permeten establir els primers vincles entre mares i fills.
Nosaltres hem treballat dues cançons de bressol, una popular i l’altra d’autor ( música de Antoni Rodríguez i Sabanés i lletra de Gabriel Janer i Manila ) pensant en aportar als altres països amb els que participem en el projecte (Grècia i Turquia) un abans i un ara i poder unir-lo amb el treball que des diverses àrees han realitzat altres cursos del nostre IES.
El compositor de la cançó de bressol Cançó de bres per a una princesa negra Antoni Rodríguez Sabanés, ha estat tant amable que ens ha enviat molta de la informació que podeu llegir clicant els enllaçós així com el text del conte El Palau de Vidre on podem llegir la Historia de la princesa Poniegú i apareix aquesta preciosa cançó de bressol.
També podeu veure les fotografies dels alumnes que van participar i imatges de l’escultura que podem trobar decorant la cantonada del Palau de la Música Catalana (1905-08) obra de l’arquitecte Lluís Doménech i Muntaner, que representa a La Cançó popular catalana, obra realitzada per l’escultor Miquel Blay, on podem veure a Sant Jordi, patró de Catalunya, protegint la figura de la cançó popular envoltada per mariners, camperols, vells, nens i tots aquells que canten i mantenen vives les cançons.
Hem escollit dues cançons de bressol perquè les podem trobar a totes les èpoques i cultures i amb el seu ritme per bressolar l’infant permeten establir els primers vincles entre mares i fills.
Nosaltres hem treballat dues cançons de bressol, una popular i l’altra d’autor ( música de Antoni Rodríguez i Sabanés i lletra de Gabriel Janer i Manila ) pensant en aportar als altres països amb els que participem en el projecte (Grècia i Turquia) un abans i un ara i poder unir-lo amb el treball que des diverses àrees han realitzat altres cursos del nostre IES.
El compositor de la cançó de bressol Cançó de bres per a una princesa negra Antoni Rodríguez Sabanés, ha estat tant amable que ens ha enviat molta de la informació que podeu llegir clicant els enllaçós així com el text del conte El Palau de Vidre on podem llegir la Historia de la princesa Poniegú i apareix aquesta preciosa cançó de bressol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)